«Som el pares de l’Oriol, el nostre segon fill. Es va morir al part. Ningú s’esperava que això ens pogués passar. Aquest fet va capgirar la nostra vida. Tornar a casa amb els braços buits va ser molt dur. Però l’acompanyament que vam rebre dels professionals de l’HUAV ha sigut clau per poder avançar en el nostre procés de dol.
La llevadora que ens va atendre ens va aconsellar que veiéssim el nostre fill i li féssim fotos per poder-ne tenir un record. Ella mateixa es va oferir a fer-nos-les. Sort que vam seguir les seves recomanacions. Gràcies a ella, li vam poder donar una benvinguda i un comiat dignes al nostre fill. Aquella hora amb l’Oriol va ser màgica. Les sensacions d’aquell moment les tenim tatuades a l’ànima. Ens el van donar tapadet amb un llençol i el gorret que posen a tots els recent nascuts. El vam poder acaronar, tocar les galtetes, olorar el capet… També li vam poder cantar. I li vam poder agrair tot el que havia aportat a la nostra família. Les fotos que ens va fer la llevadora van poder guardar testimoni d’aquest amor infinit envers el nostre fill.

L’equip de Ginecologia i Pediatria van ser molt atents amb nosaltres. Vam notar el seu escalf i tracte humà. Sempre recordarem les paraules del Pediatre que va atendre a l’Oriol al néixer que ens han ajudat a disminuir el sentiment de culpa de la seva mort.

L’únic que m’hagués agradat és poder estar més temps amb el meu fill i sobretot que la meva filla gran qui l’esperava amb tota la il·lusió del món també l’hagués pogut conèixer. Ella tenia quasi 4 anys d’edat quan va néixer el seu germà. Ara en té 6 i durant aquest temps m’ha preguntat en repetides ocasions per quin motiu ella no va poder veure el seu germà. No li sé respondre el motiu. Li explico que això va estar malament i que als hospitals quan neixen nens morts han de poder estar més temps amb la família.

L’Oriol ens ha ensenyat moltes coses. És una font de llum i de pau. Li hem fet un lloc al nostre cor que ens alimenta i ens ha fet unes persones més fortes i alhora més sensibles, unes persones millors. La seva mort ens ha connectat d’una manera més profunda amb la nostra vida. Per tot això i més, gràcies Oriol. Sempre seràs el nostre segon fill. Els teus pares i la teva germana t’estimem de manera incondicional.

Confiem que totes les diferents accions (activitats d’associacions de famílies, jornades, projectes de recerca, documentals, obres de teatre, pel·lícules, exposicions fotogràfiques, treballs de fi de grau…) que es realitzen per visibilitzar el dol perinatal ajudin a que les futures famílies que pateixin la mort d’un fill el puguin rebre i acomiadar dignament. I que la societat els inclogui com als nostres fills.

Les nostres estrelles han existit per fer un món millor.»

Àlex i Ester